Comments on: Y ya ves… http://www.chutalamortadela.com/2009/11/27/y-ya-ves/ paranoias Sat, 24 Jul 2010 12:12:29 +0200 http://wordpress.org/?v=2.8.6 hourly 1 By: anònim http://www.chutalamortadela.com/2009/11/27/y-ya-ves/comment-page-1/#comment-202 anònim Fri, 11 Dec 2009 20:08:44 +0000 http://www.chutalamortadela.com/2009/11/27/y-ya-ves/#comment-202 Desgraciadament la vida és una rutina, tant fisiològicament com socialment. La vida, a més té una altra pega, que estem en contínua recerca de la felicitat, felicitat que tant costa però que tan ràpid se'n va. Encara sort, però, que estem envoltats d'aquelles persones que ens estimen, com són la família i els amics que sempre els tens allí pels moments més dèbils. Pitjor podríem estar: podríem estar dins una vida rutinària que consistís en despertar-se, esmorçar, seure en una cadira tot el dia i com a molt limitar-te caminar pels passadissos del mateix edifici que alberga el teu llit, no tenir ningú que et vingui a visitar i a qui contar aquell petit somni que has tingut a la nit, dinar, tornar a seure en aquella cadira mateixa del matí i que està esfondrada pel pas dels anys, sopar i dormir. Cada dia així des de fa vuit anys, nou anys o més... Som joves i per sort, amb molta vida per davant. Encara estem teixint el nostre camí, per tant, no ens podem devallar ara. No deixem que la rutina de la feina ens mengi, em de gaudir dels millors moments que ens passin i recordar aquells que ens han fet feliços. Salut! Desgraciadament la vida és una rutina, tant fisiològicament com socialment. La vida, a més té una altra pega, que estem en contínua recerca de la felicitat, felicitat que tant costa però que tan ràpid se’n va. Encara sort, però, que estem envoltats d’aquelles persones que ens estimen, com són la família i els amics que sempre els tens allí pels moments més dèbils. Pitjor podríem estar: podríem estar dins una vida rutinària que consistís en despertar-se, esmorçar, seure en una cadira tot el dia i com a molt limitar-te caminar pels passadissos del mateix edifici que alberga el teu llit, no tenir ningú que et vingui a visitar i a qui contar aquell petit somni que has tingut a la nit, dinar, tornar a seure en aquella cadira mateixa del matí i que està esfondrada pel pas dels anys, sopar i dormir. Cada dia així des de fa vuit anys, nou anys o més…
Som joves i per sort, amb molta vida per davant. Encara estem teixint el nostre camí, per tant, no ens podem devallar ara. No deixem que la rutina de la feina ens mengi, em de gaudir dels millors moments que ens passin i recordar aquells que ens han fet feliços.

Salut!

]]>